gumets

John from Cincinnati

Les sorpreses solen ser agradables pel sol fet de no esperar-les. John From Cincinnati va esperar el seu torn pacientment mentre jo anava mirant altres sèries que, a priori, m'atreien més. Pobre insensat.
John From Cincinnati és absorbent, intrigant, estranyament magnífica.
Una sèrie de surfistes atípica: amb onades, amb planxes de surf, competicions i roba pija... però els Yost, una mítica família de surfistes que passa per hores baixes, rep una fantàstica visita que va inserint aspectes estranys i paranormals a la seva història.
I don't know Butchie instead.
John és un personatge inversemblant i enigmàtic, però sobretot és una gran troballa i un gran centre d'atenció dins una sèrie molt ben pensada.
The end is near.
I és que només se'n pot gaudir durant una temporada. Massa estranya pels gustos de les masses, suposo.
Did you dump out this morning?

xiii

des de petit que em fixo en els símbols de les coses. sempre m'ha semblat interessant que rere unes corbes i unes rectes simples representades en diversos colors més o menys primaris, hi pugui haver tot un concepte complex. i és estrany, perquè a vegades entenc millor el concepte que el símbol en sí: crec que acabo d'adonar-me de quelcom que, lluny d'avergonyir-me, em diverteix de mala manera. sempre he vist una espècie de casc sense cap mena de sentit al logo dels estancs, en lloc d'aquesta insípida 'T' sobre una possible fulla de tabac. potser és que no sóc fumador, potser és que em vicien altres coses.

Coses que he après aquest agost

Si bé és ben sabut que l'activitat cerebral descendeix a nivells crítics amb la calor i les vacances, també és cert que els animals som curiosos per definició; i els humans, fem blogs i tenim l'afany de compartir les nostres tonteries. I és per això que us ofereixo algunes dosis de l'inabastable saviesa que he acumulat durant aquest mes d'agost:

- bi garagardoa! o garagardoa bat!
- sempre que bec, algú de Girona acaba amb mal de panxa.
- parlar euskera abans de les 9 de la nit fa que la cervesa surti a meitat de preu.
- caminar descalç per Tarragona, havent trencat les xancletes a la revetlla remullada, deixa els peus negres (i adolorits).
- els catalans hem d'aprendre molt dels bascos.
- la tisana amb alcohol existeix.
- caldea és un dels únics llocs del món que és cutre i que mola.
- Spamalot no és més que un vil aprofitament de l'humor i l'imaginari dels Monty Python per convertir-lo en un fastigós Mamma Mia.
- intentar col·locar enganxines amb una polla dibuixada al pit d'un borratxo amb amics quillots, no és bona idea.
- és interessant esperar un canvi radical tipus lluvia de estrellas al burdel 74.
- comprar ikurrinyes fa ressaca.
- els catalans sempre ens caguem (i ens cagarem) les calces davant Madrit.
- és estrany veure Berga sense Patum: és la mateixa ciutat però no hi ha centenars de persones amb ampolles de barreja.
- puc aconseguir no publicar gumets durant un mes, però m'és impossible no escriure'n.
- Euskadi mola. Mola molt. Els bascos molen. Molen molt.
- les olimpiades són tan avorrides com sempre (per això les fan a l'estiu) i ningú s'atreveix a afirmar-ho en veu alta.
- que l'agost s'acabi és una merda.

Números rodons

El temps és un energumen fascinant: ens diverteix contar-lo però odiem veure'l passar.
Ens encanta comptar de cinc en cinc però m'aterra veure tot el que ha canviat des de llavors.
Amb cinc anys rodons, la perspectiva mareja. I és que tant de temps bloguejant (amb una constància més o menys alarmant), posa al descobert (de manera prou insultant!) qui era llavors i qui sóc ara.
Jo sóc diferent, la blogosfera és diferent, gumets és diferent. Però el que no canvia (i en gran part és gràcies a vosaltres), són les ganes de seguir-ho gaudint.

xii

a vegades em sorprenc mirant algú i pensant que vesteix com ho feia jo quan treballava aquells estius al caprabo de calafell: de blau i de lleig. suposo que a l'afortunat que vesteix així de bé, si li digués el que penso del seu atuendu en veu alta, ho entendria com una ofensa bastant considerable. potser per això prefereixo pensar-ho per mi i dir-me a mi mateix que ja fa molts anys, de tot allò; que era jovenet, que feia el possible per guanyar els meus primers dinerons amb un jefe que pensava que m'explotava, però que no sabia que era jo el que em fotia els magnums de les càmeres frigorífiques. i és llavors quan me n'adono que aquest agost serà el meu primer mes complet de vacances reals des que tenia quinze anys, i que potser l'hauria d'aprofitar una mica. o potser molt. i que potser les vacances també haurien de ser d'això que en diuen dos punt zero. i així és com ara dic que ens retrobem al setembre, o que potser una mica abans. i que aprofiteu el que queda d'estiu almenys tant com el penso aprofitar jo.

defi.u

Tinc molt clar que
mai aconseguiré aprendre a patinar.

Exercici 3

B de vicis

I com qui no vol la cosa, el ciutadà anònim cansat de tantes tranquil·les ressaques per terres pirinenques, torna a la gran ciutat per assaborir uns quants dies de feina abans de recaure, un nombre relatiu d'hores després, a beure que el gran agost ja és a tocar.

xi

tinc l'impressió d'haver viscut gran part de la meva estada a barcelona a la línia 3 del metro. amunt i avall i sant tornem-hi. com si fos quelcom interessant o un bon lloc on viure. potser els éssers humans hem desenvolupat un menfotisme fantàstic amb els hàbits més terrenals, tot i que quan ens avorrim podem arribar a tenir la pensada de que cal agafar una línia sense rails per a que ens porti lluny del món durant un parell de dies.

x

el juliol és tonto. és un mes indecís que no s'acaba de decidir a ser juny o a ser agost, i això em rebenta perquè no sé del tot com prendre'm el temps que gasto. el juny, el maleït juny, torna quan no encerto en què invertir l'estona. és llavors quan amb els nervis a flor de pell m'assento davant la finestra i intento calmar-me l'ànim amb algun vici moderat, observant com en les finestres de més enllà també hi ha gent que pensa en els llums d'altres finestres de juliol.

Carnivàle

Un circ ple de freaks volta per un oest dels Estats Units empobrit, que subsisteix com pot a la gran depressió de després del 29. En un temps com aquest, on els petits herois poden arribar a moure masses majúscules de gent, apareixen dos elements oposats el destí dels quals és una batalla transcendental.
L'enèssima batalla entre el bé i el mal, entre el messies i el dimoni, ambientada ara en un context horrible i espectacular, sobrenatural i real.
Carnivàle compta amb una producció excel·lent, una història i guió envejables i un repartiment memorable.
Si bé la primera temporada pot fer-se un pèl difícil, la segona és realment impressionant: de les que enganxen, sorprenen i emocionen.
Però sempre hi ha d'haver algun problema, i és que no la van deixar acabar. Sembla ser que els costos de producció eren massa elevats i l'audiència no responia. La televisió és així però el fracàs es pot arribar a entendre: Carnivàle no és una sèrie habitual.
De totes maneres, el final de la segona temporada és molt digne i, tot i deixar moltes trames obertes, és prou hàbil com per respondre a les principals preguntes.
Penso anar mirant de tant en tant si Knauf aconsegueix continuar-la, potser en còmic...

ix

una vegada fets tots els passos necessaris i acabats de definir tots els aspectes essencials, tot desemboca en un resultat clar i incert. clar perquè tot està estudiat al mil·límetre, incert perquè els mil·límetres no entenen de subjectivitats. i és així com, passades les vacances i gràcies a detalls com el d'avui, ja tindré una nova resposta a la famosa pregunta; posaré tremolosament una i entre l'estudio i el treballo.

El narco que hi ha en mi

Jo era una persona respectada. I llavors em va començar a sortir pèl. i tot és culpa de l'instant...

Morse

En Marc, veí de Mart i propietari d'un kart, es deleix per observar totes les formes amorfes que existeixen quan tot es mou a gran velocitat.
N'Anna, veïna d'Andròmeda i tastadora de sopa de síndria per a la revista gastronòmica local, assaboreix tot allò que roman quiet quan tota la resta es troba en moviment.
I va ser llavors quan en Marc, anestesiat amb les línies horitzontals resultants de tot el que imaginava, i n'Anna, capficada en la quietud d'un seient que es movia a molts quilòmetres per hora, van deixar de mirar per sentir a la vegada com la goma de la finestra els començava a parlar en morse, mentre xocava entre el vidre i el vent.
.--. .-. --- .--. . .-. .- .--. .- .-. .- -.. .- .-.-.- .-.-.- .-.-.-

viii

fa calor i penso que em frustra el preu de l'iphone. no sóc prou frik com per gastar-m'hi el que demanen i em pregunto si tot plegat no és més que una guerra de polles per veure qui pot aconseguir controlar més iphones amb només dues mans. i aguantant la calor amb la finestra oberta, i cabrejat amb la sempre maleïda telefònica, escolto la gent que passa per l'avinguda tarradellas, que seu als bars. i sense voler, penso que estic a calafell i que estic sentint aquell maleït veí que sempre crida perquè és pensa que està de vacances quan no fa més que aguantar la família, com la resta de l'any però en una altra casa. i això em tortura tant com el preu del meravellosament maleït telèfon: tota la vida volent marxar de casa i quan em trobo a la gran ciutat, no faig més que sentir el que sentiria si no hi fos.